domingo, 20 de abril de 2008

Dois sismos sentidos em Timor-Leste

19 Abril 2008 - 13h36
Não há relato de vítimas ou estragos

Timor-Leste foi este sábado abalada por dois terramotos, que não causaram feridos.

O primeiro abalo de, de magnitude 6,4 da escala de Richter, atingiu a costa norte timorense.
Horas depois, a capital Díli sentiu um terramoto com magnitude de 6,3 na escala de Richter.
Os dois sismos tiveram o epicentro no Mar de Banda, Indonésia, a cerca de 90 quilómetros a norte de Díli.
As autoridades não chegaram a lançar nenhum alerta de tsunami e não registo de vítimas ou estragos.

3 comentários:

Anónimo disse...

Aos amigos:

Um maremoto (Tsunami) vai abalar a costa norte de Timor cedo ou tarde. Parece mais cedo do que tarde.

Em Dili vai limpar tudo e bater nas encostas.

Ja aconteceu no passado e pode acontecer no fturo.

Pode ser verdade, mas como na vida tudo e' possivel.

Matandok

Anónimo disse...

Edition: 18 April 2008
Veteranus Nain 12.000 Simu Pensaun* Simu $ 85 too $ 255
DILI - Sekretariu Estadu Assuntu Veteranus, Marito Reis hatete, veteranus das martires no antigu kombatenti libertasaun nasional hamotuk nain 12.000 iha tempu besik nee sei simu pensaun hosi estadu.

Pensaun nebee estadu atu fo ba veteranus das martires no antigu kombantenti liber¬tasaun nasional bazeia ba dadus nebee maka komisaun homenajen prosesa ona iha enkontru alargada kuadru re¬sistensia nian iha Dili semana hirak liu ba.

“Provizoriamente iha 12. 000 mak rejista ona. Numeru nee 11.000 mak martires no 1.000 kombatente liberta¬saun,” Marito Resis kasu lia hirak nee ba jornlaista hafoin halao diskusaun ho komisaun E iha uma fukun Parlamentu Nasional, Dili, Kuarta (16/4).

Veteranus das martires no antigus kombatante liberta¬saun nasaional nebeee sei simu pensaun ho minimu tuir ad¬ministrasaun funsioariu pub¬liku ho valor osan $ 85. Haree husi kondisdaun, veteranus sira mos bele simu pensaun tolu dala ida, hanesan pensaun espesial reforma, substensia no pensaun sovrevivensia, ve¬teranus balu sei simu pensaun hamutuk U$ 255 kada fulan ida.

Pensuan tolu nee, tuir pro¬g¬rama governu nian katak Marito sei selu iha tinan 2008 nia laran, nebee orsamentu hetan ona aprovasaun husi Parlamentu Nasional. Maibe, too agora seidauk bele eze¬kuta, tanba sei halao ferifi¬ka¬saun ba dadus. Tan nee depois ve¬rifika de dadus governu komesa selu pensaun ba veteranus sira.

Komisaun homenajen, ka¬tak nia sei lori lista hirak nee ba taka iha distritu, sub distritu no suku tomak para ema hodi haree lolos ema nebee maka iha direitu atu hetan pensaun. Depois taka lista laiha ona reklamasaun husi komunidade, signifika dadus hirak final i governu komesa selu ona pensaun. Maibe antes nee antes nee sei hasai uluk sira nia fotografia, hodi halo kartaun nebee bele fasilita sira hodi simu osan iha banku nebee governu sei desidi.

Prazu simu pensaun nee, tuir nia, bainhira ema nebee simu pensaun nee mate, nia oan bele simu, maibe depois nia oan nee mate, labele simu tan ona. Tanba tuir kriteriu nebee regula iha lei, oan ida deit mak iha direitu atu simu.

Iha orsamentu tranzitoriu ho osan $ 2.000.000 tuir programa governu nian atu hadia uma, maibe programa nee laos hadia uma, maibe selu veteranus nebee kaer kilat durante 15 anos ba leten iha ai-laran, nebee halao ona iha fulan Dezembru tinan liu ba ho osan $ 9.600.

Iha fatin hanesan, Sek¬reariu Komisaun E assuntu sosiais, Gertrudes Moniz ha¬tete, foin dadauk nee komi¬saun tuun ba baze hetan as¬suntu balu konaba veteranus sira nian. Sira barak maka kestiona katak sira seidauk hetan sira nia direitu ba or¬samentu $ 2.000.000 nebee aloka ba orsamentu tran¬zitoriu li-liu ba, mesmu iha veteranus balun luta iha ai-laran durante 15 anus ba leten.

Klandestina Viqueque Ejiji Governu Tau Matan

Koordenador organiza¬saun Klandestina Zona nain Feto 001, Felis Brainho Xa¬vier alias Kalisahe hamutuk ho nia elementus 5000 iha teritoriu tomak ejiji governu no estadu atu tau matan ba klandestina oan sira nebee too agora sei hetan buat ida.

“Ami ejiji atu rekonese deit ami nebee fo aan tomak ba luta too hetan ukun rasik aan,” Felis hatete lia hirak nee ba STL iha Viqueque, Domingu liuba.

Nia tenik, uluk kaer orga¬nizasaun, Zona Nain Feto 001, sempre servisu hamutuk ho komando unidade kaer moris nebee lidera husi Ular Rihik, Adjuntu Lintil, Sai Lafila no Falur Rate Laek. “Maun sira ami lakohi fo sala, tanba maun boot sira nee maka uluk terus hamutuk ho ami,” nia hatete.

Organizasaun klandes¬tina katak Xavier organiza husi forsa armadas liu husi komandu da luta, mas depois rai hetan ona nia indepen¬densia, estadu komesa rekoila ona dadus, toa oras nee barak la hetan buat ida.

Nia husu Presidenti RD¬TL, PM Xanana Gusmao, no Komandante F-FDTL Briga¬deiru Jeneral Taur Matan Ruak atu tau matan ba klan¬destina oan sira nebee laiha kapasidade atu kompete ho otonomista oan sira nebee maioria mesak ema sarjana.

Iha fatin seluk Prezidenti komisaun Homanajen Ver¬gilho Smith hatete katak, klandestina halao nia knar durante iha resistensia durante tinan 3 to 7 nee sei lahetan kondekorasaun husi estadu, maibe sira sei hetan deit sertifikadu, bazeia ba lei statutu kombatentes dehan, se maka iha direitu atu hetan mendaila husi tinan 8 ba leten. Mas nia hatutan governu no estadu iha konesementu liu husi sertifikadu atu konsidera ba ema klandestina nebee uluk hola parte ba resisstensia ba ukun rasik an.

Nia mos tenik, agora da¬dauk governu prepara atu selu ba veteranus no sira nebee matebian husi familia sira simu tiha ona medailha iha tempu badak nia laran. “Ba sira nebee seidauk simu me¬dailha sei halao hela prosesu, tuir planu iha fulan Maiu sei halo seremonia kondeko¬ra¬saun ba kuadro resistesia sira. Nomeru boot sira nee mak kuadru da resistensia,” nia tenik. Car

Unknown disse...

mon entreprise réplique dolabuy ancre dolabuy.co mon explication Bottega Veneta Dolabuy